dissabte, 25 d’octubre de 2014

Els agafats pels genitals

Reprenc el "bestiari" oblidat en un racó des de fa temps, però present cada dia al meu davant.

Els i les "agafats/des pels genitals", tot i el caire ‘sexual’ del títol no es tracta d’un post eròtic, més aviat intenta ser una descripció d’aquell tipus d’alumne a qui la situació generada pel ‘sistema’ (bonica paraula que diu molt i no diu res a l’hora) ha ancorat agafant-los pels genitals amb una forta pinça que no els deixa bellugar-se gaire.

Es tracta dels alumnes més brillants, a cada grup classe n’hi trobo un parell, de vegades més. Són gent que tot i la seva curta edat et sorprén gratament i fins i tot et fa venir un sentiment d’enveja. Recordo com era jo a la seva edat i penso on podria ser ara mateix si jo hagués tingut la seva capacitat.

No fan xibarri a les classes, es comporten com persones educades i a sota s’hi pot percebre la feina constant de la família, la educació en el fons i en la forma, riuen gràcies dels companys però són molt selectius, no les riuen pas totes i fins i tot hi ha vegades que se’ls nota que ja n’estan tips de tantes gràcies, de tants intents de sabotejar les classes i perdre el temps.

Fan sempre els deures i demanen les coses que no acaben d’entendre, alguns, fins i tot, tenen l’hàbit de prendre apunts i completar allò que hi ha als llibres amb el que ha dit el professor, òbviament treuen molt bones notes i encara que estan ben considerats pels seus companys de classe se’ls nota que van amb el peu aixecat de l’accelerador, ja que han hagut de patir l’escarni de destacar per sobre. I això, avui en dia és un contrasentit, ja que a l’escola es penalitza força i en canvi a "fora" està molt ben valorat. Tothom vol ser inteligent, tenir una bona feina, guanyar molts diners… en canvi, els pobres "agafats pels genitals" han de patir les envejes dels seus companys.

Però això no és pas el més dolent ni el més sagnant, el més dolent i el més sagnant és el que dóna sentit al títol d’aquest post. I és que gràcies a les gràcies d’alguns dels seus companys aquests alumnes brillants perden l’oportunitat d’explotar el seu potencial, gràcies als seus companys els professors i professores han de dedicar els seus esforços a ‘contenir’ la classe, a lluitar contra petits tirans desmotivats i malcriats, perdent temps d’instrucció i oportunitats d’aprenentatge d’aquells que podrien tirar milles.

Em sap molt greu tenir gent molt potent i hàbil a les classes i veure que els falta moltíssima base, veure que el ‘sistema’ està desaprofitant uns recursos valiosíssims i que quan algú vol aprendre pel gust d’aprendre, per la sensació d’autosuperació, nota que està agafat pels genitals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada