dimarts, 12 d’octubre de 2010

Seguretat en l'ús de messengers

Ahir comentava amb un company el problema de la seguretat en l'ús de xarxes socials i messengers, li vaig explicar una classe teòrico-pràctica que acostumo a fer quan toca el tema de les comunicacions via Internet i a petició seva el documentaré amb aquest post.

Introducció: fa uns anys va ser notícia a la TV el cas d'una noia que era extorsionada a través d'Internet, el cas va anar més o menys d'aquesta manera:
- Una noia coneix un noi de la seva edat via messenger.
- Comencen a parlar i estableixen una relació sentimental.
- El noi aconsegueix alguna foto compromesa de la noia (roba interior, parts del cos, etc.)
- Amb aquesta fotografia comença la extorsió, el noi li diu que o li mostra més coses o l'envia a gent de l'institut de la noia.
- La noia, atemorida, cedeix i va fent el que el noi li demana.
- El noi penja les fotos a pàgines web de contingut per a majors d'edat.

Fins que
- Un conegut de la família reconeix la noia i ho posa en coneixement de la família, d'aquí es va a Mossos d'Esquadra que inicien una investigació en la que s'identifica al noi i resulta ser que era un adult i que estava fent el mateix procediment amb altres noies.

Com s'ho va fer i què s'ha de fer per evitar-ho?

Hi ha vàries formes de "caçar" imatges i vídeos a través de Messenger, la més fàcil és mitjançant la captura de pantalla i llavors s'enganxa la captura en una aplicació com un processador de text, un editor de presentacions, un programa d'edició d'imatges...
També es pot capturar l'streaming del messenger, és a dir gravar-ho en vídeo amb programes com Camtasia o d'altres


I finalment, el toc de gràcia està en fer-se passar per algú altre fent servir modificadors de veu en temps real que són programets que ens poden canviar la veu fent que qualsevol tingui veu de nena petita, dona gran, avi... el que més convingui en la situació que es vulgui.

Fins i tot hi ha gent que ha aconseguit muntar-se un book amb fotografies d'aquells per qui es feia passar per donar més credibilitat a l'engany.
Quan se'ls demana a aquesta gent que engeguin la webcam sempre la tenen trencada o desconfigurada...


La classe la faig de la següent manera:
Engego el portàtil, el connecto a Internet i al projector i tot seguit d'explicar-los la història de la nena i veure cares d'incredulitat entre els alumnes presents i escoltar comentaris de "a mi això no em passarà" engengo la webcam. Els alumnes riuen quan em veuen a la pantalla, llavors faig una captura de pantalla i l'enganxo en un document de Write, en faig vàries i es veuen les fotos com van quedant enganxadetes al Write.
Amb això ja n'hi ha uns quants que paren de fer comentaris.
Tot seguit activo el Camtasia o el Camstudio, selecciono la finestra que vull gravar i gravo un vídeo del que està enregistrant la webcam. Quan paro la gravació i la visualitzo ja tinc als alumnes amb els ulls com taronges.
Però aquí no acaba la cosa, el que més els impacta és quan engego el modificador de veu en temps real i el que surt de la meva boca es sent pels altaveus amb veu de noia jove.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------
Com evitar-ho? Simplement no es pot!
Totes aquestes accions no depenen del nostre costat de la connexió sinó de l'altre, el que SI que depén de nosaltres és el que mostrem/enviem per tant la evitació d'aquestes pràctiques passa per l'educació del jovent, mostrar-los a què s'exposen quan estan navegant per Internet, tal i com faig jo amb aquestes classes teòrico-pràctiques.

2 comentaris:

  1. Me parece una magnífica demostración sobre cómo pueden ser engañados. Alguna de esas clases merecería MUCHO la pena verla en un vídeo para poder ponérsela a todo el alumnado posible, desde luego.

    ¡Felicidades por el post y por la actividad que lo origina! :)

    ResponElimina
  2. molt bon plantejament! gràcies per compartir-ho.

    ResponElimina